Deixi que el desafiïn, hi sortirà guanyant!

L’intraprenedor, aquell visitant inesperat

L’evolució i la millora empresarial tenen dos conceptes clau: el compromís dels empleats i la cultura corporativa (aquell ecosistema que configura actituds, esforços i nivells d’energia). Quan aquests estan en perfecta sintonia, donen lloc al que avui en dia n’hi diem intraprenedors.  Aquests són els treballadors més dinàmics de l’empresa. Els que actuen per aconseguir l’evolució empresarial de la qual parlàvem a l’inici. Més li val tenir-ne uns quants dins la seva organització, perquè fan moltes coses!

Qui és i què aporta l’intraprenedor?

L’intraprenedor és aquell perfil que escasseja i importuna perquè, tot i que és disciplinant i compromès, no és de perfil obedient. Si ho fos, estaria assimilat per la mediocritat, cosa que ell detesta. Les seves propostes acostumen a venir acompanyades d’anàlisi i visió. Sempre és intencionat i tàctic. Tot i que estigui disposat a passar un temps “al fons”, l’intraprenedor vol formar part del grup que va al davant. Per sobre de tot, es nega a treballar en una empresa que ha decidit no competir. Si vostè és propietari d’una empresa o responsable de management, és important que el sàpiga reconèixer i, sobretot, no confondre’l amb una persona impulsiva i sense criteri, perfil que sens dubte no escasseja tant.

Els intraprenedors volen

Les estructures organitzatives massa rígides impedeixen que l’intraprenedor desplegui les seves ales i renovi l’aire interior d’una empresa. Si això passa, acaba alçant el vol i se’n va cap a les empreses que sí que han decidit competir. El que mai farà un intraprenedor nat és quedar-se assegut sense fer res. La seva naturalesa el manté en una dinàmica competitiva. No és de pensament convencional. Aquests perfils professionals són, en realitat, una font de fortalesa per l’empresa que els entén i els integra. Vostè ha de buscar intraprenedors. Són locomotores internes i creadores de competitivitat, fet que és bo per la seva empresa, els seus hereters i els seus dividends.

L’intraprenedor és, per tant, una figura que ha existit sempre i durant totes les èpoques i contextos socials i empresarials, que en algun moment han superat limitacions o trencat dinàmiques negatives. És el mecanisme pel qual les coses evolucionen fins al següent nivell. És el pont. És la figura del dinamitzador, del líder sord en segon pla creant oportunitats, del compromès, del creatiu amb visió, del desafiador, de l’incòmode, del motor o del batallador. Pot ser un fill, un operari, un comercial, un director, un enginyer o un que passava per allà que, fixant-se en el nostre potencial, ha decidit trencar per nosaltres aquella frontera imaginària (com ho són el 70% dels límits que les empreses creuen tenir) que el separa de l’èxit significatiu. L’intraprenedor sap que existeix un número incalculable d’empreses que són menys del que podrien ser per falta d’imaginació, d’ambició o per encarcarament.  

Es crea una paradoxa interessant: quan una empresa va malament, els primers en abandonar-la acostumen a ser els millors empleats i intraprenedors, que detecten una absència de reacció incurable. Se’n van perquè la seva visió els permet anticipar-se i sempre trobaran feina fora. En canvi, els empleats més estàtics i competitivament passius acostumen a quedar-se a l’empresa, perquè sortir a buscar feina fora és una crisi pitjor que quedar-se a la seva zona de confort.

Això acaba configurant dos tipus d’empresa: unes que atrauen a un percentatge important del perfil intraprenedor i activitat, i altres que estanquen al seu interior a perfils més conformistes. Les primeres empreses són dinàmiques, anticipades, innovadores i amb alts nivells d’energia. A les segones impera el baix rendiment, i les iniciatives de millora xoquen contra una actitud apàtica carregada d’excuses, que impedeix que el treball sigui realment efectiu (per plans que tingui un cap ben intencionat).

L’intraprenedor dona feina al sistema perquè el desafia, certament. No obstant, és una feina necessària per mantenir l’avantatge competitiu en forma. Per un líder, el contrincant no ha de ser ni l’intraprenedor ni la seva iniciativa, ho ha de ser l’endormiscament del conjunt dels altres.

Existeix aquella dita tan interessant que diu: “si creu que tenir empleats amb iniciativa dona feina, esperi a veure la feina que dona tenir treballadors sedentaris”.