Les 7 fases del procés de internacionalització d'empreses

Aquest és un resum de les set fases clau que cal respectar en internacionalitzar-se. Estàs preparat?

1.    Fer una anàlisi interna
Abans de poder començar amb el procés és necessari realitzar una anàlisi interna de la companyia. Una anàlisi DAFO ajudarà a entendre la situació de la qual parteix l'empresa per a així poder avaluar quins seran els objectius i les estratègies a seguir.

2.    Objectius empresarials
Una vegada realitzat l'anàlisi interna, i coneixent la situació de partida per al procés d'internacionalització, és el moment de marcar els objectius que desitja obtenir l'empresa amb la sortida a l'exterior i quines seran les estratègies de treball que s'hauran de seguir per a poder aconseguir-los.

3.    Solvència i situació financera de la companyia
S'ha de realitzar una anàlisi de la situació financera de l'empresa. Sobre la base de la solvència actual de la companyia es podran desenvolupar unes estratègies o altres. Molts processos d'internacionalització han fracassat per no mesurar adequadament les implicacions financeres que suposava aquest procés i s'han hagut d'abandonar per falta de recursos financers abans d'haver tingut èxit.

4.    Estudiar els riscos financers
Una vegada estem segurs de tenir els recursos financers necessaris, és necessari analitzar amb cura els riscos financers que comporta una operació així. Els principals són:
Risc país: representa els perills que un país té per als negocis internacionals.
Risc econòmic: associat a les variacions desfavorables del cicle econòmic del país.
Risc de tipus de canvi: es tracta de les pèrdues ocasionals que pot sofrir una empresa per operar amb una moneda diferent, sobretot amb deutes a cobrar a futur.
Risc polític i normatiu: es tracta de les normatives específiques de cada país i de com afecten l'activitat de l'organització. També a les actuacions dels organismes governamentals locals que provoquin canvis negatius per a l'empresa.

5.    Triar els mercats
La següent fase del procés és seleccionar quins són els mercats exteriors en els quals l'empresa vol desenvolupar la seva activitat. Després de totes les anàlisis anteriors interns, ara és el moment d'analitzar els possibles mercats exteriors que seran l'objectiu de la internacionalització i triar els més favorables per a l'empresa, aquells on podrà desenvolupar la seva activitat amb major facilitat, podrà aconseguir els seus objectius més ràpid o li serà més rendible establir-se. En definitiva, el mercat que més el pugui ajudar a créixer.
Una marca regional, per exemple, no s'adapta necessàriament a la internacionalització, l'interès és limitat a distribuir internacionalment un producte associat específicament a una regió d'un país.
En alguns casos rars, també està la qüestió de la legalitat d'un producte en un altre país que pot sorgir, però aquest tipus de problema es limita a uns certs sectors molt específics, com la producció / distribució d'additius (per exemple). El que està autoritzat a Amèrica no està necessàriament autoritzat a Europa i viceversa.
I finalment està la qüestió dels tipus aranzelaris, que poden reduir els nostres marges fins a tal punt que impossibilitin que els nostres productes siguin competitius.

6.    Establir estratègia comercial i triar el canal de venda
El següent és determinar l'estratègia comercial que se seguirà al país triat i els canals de venda que s'implantaran en el mateix per a desenvolupar l'activitat.

7.    Destinar recursos per a la gestió internacional
És important per a iniciar el procés d'internacionalització comptar dins de l'organització amb els recursos humans necessaris per a realitzar aquest tipus de gestions. Aquest departament (pot ser una única persona al principi) s'encarregarà de tot el referent a l'obertura a mercats exteriors, deixant lliures d'aquestes preocupacions a la resta de departaments. Si aquest departament no existís en l'organització, caldria crear-lo.

Implantació física en altres països

Una vegada realitzades totes les fases anteriors, ja només queda la implantació de l'activitat al país o els països seleccionats per a desenvolupar l'activitat exterior. Perquè la implantació sigui correcta i no desemboqui en un fracàs del procés, cal realitzar-la de manera gradual en diverses fases:

FASE 1 – Aterratge
En aquesta fase es busca minimitzar riscos i és quan es produeix l'adaptació al nou mercat: cultural, legal… Es comença a conèixer el mercat en profunditat i a desenvolupar el producte d'acord amb les necessitats del mercat. Per a aquells que ho han oblidat, cada cultura en cada país és diferent; òbviament, el mateix ocorre amb les tendències de compra i venda. Una estratègia de distribució que funciona perfectament en un país pot fallar estrepitosament en un altre, o fins i tot danyar la reputació de la seva empresa en el pitjor dels casos.

FASE 2 – Creixement
S'incrementa el volum de les operacions i se'ls dóna major prioritat a les activitats estratègiques. Es redueixen els proveïdors i es consoliden les activitats. Per a moltes empreses, la logística serà fonamental per al projecte. Haurà de triar entre logística interna o subcontractació externa; en el primer cas, serà necessari considerar el lloguer de locals, equips, empleats, la qual cosa generarà costos addicionals que hauràs de rendibilitzar ... L'avantatge d'aquesta estratègia és que mantindràs el control d'una bona part de la cadena de distribució, evitant així determinades preocupacions que poguessin sorgir de manera externa.

FASE 3 – Consolidació
La prioritat màxima és per al marge i el control de les activitats per a una major integració de les operacions.
Després d'aquesta implantació, serà el moment de fer un balanç de la situació per a determinar si val la pena perseverar en aquest mercat concret o si hi ha millors oportunitats que buscar en determinats països amb potencial per al nostre producte o servei.

Vol internacionalitzar la seva empresa? Li proposem acompanyar-li en aquesta aventura. Contacti amb nosaltres.