LA RESILIÈNCIA EN LES EMPRESES: UNA MODA O UNA REALITAT? I

EL CONCEPTE I LA NECESSITAT

En els últims anys, el terme resiliència organitzativa aplicat al món empresarial ha cobrat cada vegada més rellevància, convertint-se en una "competència" organitzativa de facto de la que no es pot prescindir.

Resiliència organitzativa: un factor d'èxit crític

En un món cada vegada més dinàmic i interconnectat, cada vegada és més difícil mantenir posicions competitives, o fins i tot sobreviure i posteriorment prosperar, després d'esdeveniments inesperats. EL factor diferencial és aconseguir que les organitzacions siguin robustes, però sobretot resilients, és a dir, capaces d'afrontar i superar reptes complicats gràcies a la seva flexibilitat estratègica i a la seva capacitat de reinventar-se.

"No és el més fort de l'espècie el que sobreviu, ni el més intel·ligent, sinó el més sensible al canvi. En la lluita per la supervivència, els que guanyen a costa dels seus rivals ho fan perquè són més capaços d'adaptar-se al seu entorn", explicava Charles Darwin ja en 1800.

CEDEC pot ajudar-lo a desenvolupar la resiliència de la seva empresa perquè es converteixi en un factor crític d'èxit, permetent-li aprofitar els reptes inesperats i optimitzar els seus recursos i capacitats no sols per a resoldre els problemes actuals, sinó per a construir un futur d'èxit.

Del llatí "resilire", el terme resiliència adquireix diversos significats al llarg del temps

El terme resiliència, derivat del llatí resilire (re+salire), es va utilitzar inicialment per a indicar el rebot d'un objecte, o per a descriure unes certes característiques internes lligades a l'elasticitat dels cossos.

En psicologia, el terme resiliència es va introduir en la dècada de 1950 i pot resumir-se com la capacitat d'un individu per a afrontar positivament un esdeveniment advers, sortint d'ell amb noves possibilitats i perspectives.

Si estenem aquest concepte a una empresa, és fàcil veure que la resiliència ha de ser un atribut fonamental per a garantir la continuïtat en un context altament incert.

S'identifica en la capacitat d'una empresa per a afrontar el canvi de manera positiva, experimentant les tensions externes (que genera el canvi de l'entorn) com una oportunitat per a reinventar-se i crear noves oportunitats.

El que tots hem viscut en els dos últims anys és una demostració de com un esdeveniment tan traumàtic com la pandèmia ha estat un accelerador de la innovació i el canvi en els models de negoci i en la pròpia manera de viure el treball.

La història del nostre teixit industrial, format per petites i mitjanes empreses, en la seva majoria familiars, està plena d'exemples d'empresaris resilients, capaços de reaccionar davant els esdeveniments adversos sense perdre la confiança i amb la capacitat de veure el nou camí a seguir.

Tanmateix, avui dia això ja no és suficient: la creixent complexitat tant del context com de les pròpies empreses fa que la resiliència individual no sigui suficient, és l'organització en el seu conjunt hagi de ser resistent.

Què ha de ser una empresa resilient i què ha de fer?

Això planteja una sèrie de preguntes: quines característiques ha de tenir una empresa resilient? Com es pot desenvolupar la resiliència organitzativa? Quines accions es poden posar en marxa per a estimular-la?

En primer lloc, per a ser resilient, una empresa ha de ser alhora forta i flexible. Ha de ser conscient dels seus punts forts i febles, dels seus valors i de la seva visió per a dirigir el canvi en la direcció correcta. Aprendre de l'experiència, dels fracassos, emmarcant-los no com a fracassos, sinó com una fase de transició necessària en un camí d'evolució i creixement.

"Si no fracasses de tant en tant, és senyal que estàs jugant a cap segur", deia Woody Allen en un dels seus aforismes. Per a desenvolupar la resiliència de l'organització i entendre quines accions emprendre, cal tenir en compte dos aspectes fonamentals: en primer lloc, que qualsevol empresa creix, prospera i continua perquè hi ha un mercat, hi ha clients i hi ha necessitats que satisfer. Cal no oblidar, doncs, que una empresa està formada per persones que solen tenir una resistència natural al canvi.

Segons Rangay Gulati, professor de l'Harvard Business School i autor del llibre "Reorganitzar per a la resiliència", la pedra angular d'una organització resilient ha de ser necessàriament el client. Centrar-se en la creació de serveis de valor per al client, en lloc de limitar-se a vendre productes, condueix automàticament a una major flexibilitat organitzativa, fomentant l'agilitat i la capacitat de resposta al canvi.

S'ha comprovat que la resiliència d'un individu està altament correlacionada amb el suport que rep de la seva unitat o organització i amb el "grau de cohesió". Cal prendre decisions organitzatives per a fomentar aquestes condicions.

Queda clar, per tant, que la resiliència organitzativa, lluny de ser una moda, és una condició perquè les empreses abordin els constants canvis que han de suportar en els seus mercats, en el seu entorn o en les seves condicions i les dels seus clients.

Des de CEDEC animem als empresaris a reflexionar junts per a avaluar el grau de resiliència de la seva empresa i les possibles accions que l'augmentin.