Empreses familiars: no importa el país, hi haurà conflicte!

Les empreses familiars poden ser alemanyes, franceses o espanyoles, i totes s'enfronten a dificultats similars quan es tracta de la successió.

Un article de The Economist, traduït per La Vanguardia, assenyalava que encara que les empreses familiars alemanyes són poderoses i reconegudes a tot el món, també sofreixen friccions a l'hora de cedir les regnes.

A més d'afectar les famílies, els conflictes intergeneracionals poden afectar el valor de l'empresa. I les situacions poden ser sorprenents: què dir d'Albert Darboven, el magnat del cafè, que va voler treure al seu propi fill Arthur de l'empresa J. J. Darboven i va intentar adoptar a un amic com a hereu i successor? No obstant això, també hi ha grans històries d'èxit com la que va donar origen a Puma i Adidas en 1948, quan els dos germans Dassler no es van posar d'acord en l'estratègia a desenvolupar per al seu negoci de calçat. Cadascun va decidir muntar el seu propi negoci…

Quin és el pla de successió?

Més del 90% de les empreses alemanyes són familiars, el 89% a Espanya i el 83% a França. Això demostra la importància d'aquest tipus d'empreses en el teixit empresarial europeu. Però la successió és sempre un passatge difícil.

Passar l'empresa de la primera a la segona generació és el més difícil.

Segons Kirsten Baus, de l'Institut per a l'Estratègia Familiar, un grup de reflexió amb seu a Stuttgart, si aquest traspàs es duu a terme sense hostilitat, els següents traspassos tenen més possibilitats d'èxit.

Però a Alemanya, el 16% de les Pimes diuen que és probable que tanquin quan el cap es jubili (sense comptar les empreses que fan fallida). La majoria vol mantenir el negoci en la família, però no aconsegueix convèncer a un parent perquè es faci càrrec d'ell. I què podria ser pitjor que un successor forçat?

A Espanya, només el 28% de les empreses familiars espanyoles compten amb un procés formal de successió (això, abans de la pandèmia). I a França, un terç dels propietaris d'empreses familiars no ha nomenat un gestor de successió i el 89% no té un pla de successió formal, segons el primer Observatori Nacional de l'Empresa Familiar.

Quin tipus de governança?

Una manera d'evitar les lluites fratricides és anticipar en la mesura del possible la successió i estructurar el govern de l'empresa.

A Alemanya, la majoria de les empreses familiars elaboren codis de conducta, explica Herbert Wettig, assessor d'empreses familiars. Els 680 membres del clan Haniel (fins fa poc propietaris dels supermercats Metre) tenen un codi de 80 pàgines, que estipula que cap membre de la família pot treballar en l'empresa, ni tan sols com a becari. Els Reimann, multimilionaris propietaris de Jab, un grup de cafè i cosmètics, tenen una regla similar.

Però algunes famílies que no aconsegueixen arribar a un acord decideixen vendre o, si són prou grans, sortir a bossa. És el cas de Wirtgen, una empresa de construcció amb unes vendes anuals de 3.000 milions d'euros, que va ser venuda en 2017 a John Deere per 5.200 milions de dòlars. Els fills del fundador temien ser massa majors per a continuar dirigint l'empresa fins que els seus propis fills poguessin prendre el relleu.

Existeix un efecte Covid en les empreses familiars?

Atès que les empreses familiars solen estar dirigides pels baby boomers (nascuts entre 1946 i 1964), que tenen més probabilitats de veure's afectats per la COVID-19, és probable que la pandèmia hagi tingut un efecte accelerador en la formalització d'un pla de successió. A Espanya, per exemple, ha demostrat Carmen Ruiz, directora de la Càtedra d'Empresa Familiar i Creació d'Empreses de la Universitat Abat Oliba-*CEU (UAO), que la Covid-19 “ha implicat una acceleració en els processos de successió en les empreses familiars”.

Un mal per un bé... i una manera de garantir una transició pacífica de la primera a la segona generació.