El vendedor de hot dogs

Deien que John feia els millors gossets calents de la comarca. Tenia el seu carret col·locat estratègicament en un encreuament, ben senyalitzat, amb rètols que convidaven a acostar-se. La qualitat del seu producte, l'afecte i respecte amb el qual els confeccionava i la seva amabilitat feien la resta. Comprava les seves matèries primeres a proveïdors de qualitat i confiança sense dubtar a pagar per això un preu raonable ja que sabia que podia vendre els seus “hot dogs” una mica més cars que els de menor qualitat.

La veritat és que cada dia venia més “gossets”, comprava més matèries primeres i ja estava pensant a comprar-se una furgoneta d'acte-venda molt més còmoda i pràctica.

D'altra banda, era un home molt especial. No li agradava la televisió, ni la ràdio, ni llegia la premsa. Pensava que tot el que es deia per aquests mitjans era tendenciós, enganyós i poc útil per a ell. Es concentrava en la seva família i en el seu treball. Amb esforç havia aconseguit que el seu fill accedís a estudis universitaris en una Universitat prestigiosa amb bastant aprofitament per part d'aquest.

Al cap d'uns anys, en una visita del seu fill, aquest, sorprès pel desconeixement del seu pare de les realitats socials i polítiques li va explicar la realitat:

“Però papà, no saps que la situació econòmica és gravíssima?, els bancs ja no donen crèdit, moltes empreses estan fent fallida, la taxa d'atur ha augmentat de manera horrible, el nombre de famílies en pobresa s'ha incrementat en un 20%, hi ha una guerra comercial brutal entre la Xina i el món occidental, Rússia intenta influir en l'ombra a tot el món, el mercat immobiliari d'enfonsa, i tots els experts vaticinen una recuperació lenta i dolorosa”
Per a John això va ser una revelació impactant. No tenia ni idea de la gravetat de la situació, però el seu fill havia estudiat i estava molt ben informat. Tenia, òbviament, raó. Havia de començar a ser més prudent en les seves compres de matèries primeres, oblidar-se d'invertir en la furgoneta i rebaixar el preu dels seus “hot dogs” (si havia de posar menys quantitat de mostassa o fer-los més petits, els seus clients ho entendrien donada la situació).
Així ho va fer. Òbviament, va començar a vendre menys “gossets”, perdre lentament alguns clients habituals, comprar menys matèries primeres amb l'augment del preu de compra corresponent i, en conseqüència, guanyar menys diners que abans de la “revelació”.

Clar, el seu fill tenia raó, les coses estaven fatal.

La moralitat d'aquest petit conte és òbvia. Si pensem que les coses van malament, aniran malament. Quantes prediccions acte complertes eviten el desenvolupament empresarial? Moltes vegades ens llancem inconscientment a creixements impossibles en èpoques de bonança i, en unes altres, ens tanquem en nosaltres mateixos en èpoques de recessió i crisi sense adonar-nos que només nosaltres som amos del nostre propi destí.
 
A CEDEC no pretenem “espantar” a ningú amb l'amenaça que les coses poden anar pitjor, ni il·lusionar de manera inconscient sobre un futur que encara no ha arribat. Només pretenem ser realistes davant el potencial de cadascuna de les empreses i aprofitar-lo al màxim perquè l'empresari aconsegueixi tenir l'empresa que sempre ha desitjat.