Deslocalització, Globalització i Coronavirus

Les últimes dècades hem assistit a un procés de deslocalització d'empreses que semblava imparable, específicament en els processos productius. La deslocalització va començar pels sectors més intensius en mà d'obra; tots recordem el constant trasllat de la producció de calçat, de peces tèxtils, d'automòbils, i de tota mena de manufactures cap a països orientals. Tant al mitjà com al llunyà orient, personalitzat a la Xina però que s'estén molt més allà (l'Índia, Turquia, Vietnam…).

Posteriorment, aquest procés es va estendre a la major part dels processos productius, incloent aquells que són intensius en tecnologia i en capital; a conseqüència de la capitalització de beneficis que ha permès als països emergents (o els que ho van ser el segle passat) dur a terme grans inversions i, en molts casos, accedir al control de matèries primeres estratègiques en els processos productius en general i en els tecnològics en particular.

En paral·lel a aquest procés de deslocalització, i en part a conseqüència d'aquest, l'economia s'ha globalitzat, de manera que les situacions o incidències que es produeixen en una part del món es transmeten immediatament a la resta del planeta com a resultat de les interrelacions que s'han creat entre totes les economies, entre tots els països i entre tots els continents.

Tota aquesta globalització ja va quedar clarament evidenciada durant la crisi de les .COM de l'any 2000, i també en la crisi financera del 2008. No obstant això, l'efecte més obvi el trobem en les conseqüències de l'actual crisi derivada del CORONAVIRUS COVID19 on vull ressaltar no únicament el contagi a nivell mundial que en aquest moment és evident; sinó la situació inicial quan només la Xina i Corea del Sud estaven afectades per la infecció.

Durant aquest breu període de temps i gairebé de manera immediata, la paralització d'una part substancial de la Xina i després de Corea del Sud, ha provocat una profunda restricció dels subministraments provinents d'aquests països, i directament, ha provocat greus trastorns de subministrament a tot el món.

Empreses tecnològiques des del Japó als Estats Units han hagut de paralitzar la seva producció per falta de materials; el mateix ha ocorregut amb una part important de les empreses d'automoció a tot el món i milers d'empreses de totes les grandàries i en els cinc continents, han hagut d'alentir o directament parar els seus processos productius.

En aquest moment, la cada vegada més estesa paralització de les empreses, que són directament afectades pel CORONAVIRUS COVID19, ha fet que s'oblidin aquestes circumstàncies; però aquesta lliçó l'hem après a un altíssim cost, i el teixit econòmic no ha d'oblidar-la i ha d'actuar en conseqüència.

Moltes veus s'aixequen en aquest moment proposant i aconsellant reinstal·lar empreses productives on havien desaparegut, començant per la fabricació de materials sanitaris imprescindibles però seguint pels que es considerin estratègics (energia, carburants, maquinària essencial, matèries primeres bàsiques,…). Molts estan parlant que no tornarem a veure les companyies aèries lowcost de nou als preus que hem vist fins ara, bàsicament perquè el turisme es tornarà local en una proporció rellevant. Comencen a tenir important el país en el qual estan fabricats els cotxes que estudiem comprar, les bosses que volem regalar, les sabates que veiem a les botigues i en general el lloc on es fabrica el producte passa a ser un element important en la decisió de compra o d'ús; per una conscienciació general dels consumidors, que s'està accentuant amb aquesta crisi. Els exemples de Gran Bretanya amb el BREXIT i la política de Trump als Estats Units d'afavorir clarament l'activitat nacional, són clars exemples d'aquesta tendència.

Cal recordar que les grans crisis són també els catalitzadors dels grans canvis en les dinàmiques socials. Aquesta crisi no solament no serà una excepció sinó que serà, si cap, més important que unes altres, perquè des de la segona guerra mundial la població no s'havia vist obligada a romandre setmanes completes tancada a les seves cases.

En conseqüència, a nivell global esperem que el teixit productiu botiga a un procés invers al dels 80 anys anteriors i segueixi un procés de LOCALITZACIÓ, és a dir que cada país al seu nivell tingui les produccions d'elements essencials i estratègics necessaris per al seu funcionament, reservant els processos DESLOCALITZATS per als productes no essencials de gran consum que, tots ho sabem, són prescindibles.

Si aquest procés avança es produirà una DESGLOBALIZACIÓN, ja que els països i les seves economies passaran a ser més independents dels moviments mundials. Des del nostre punt de vista, això genera grans oportunitats per als empresaris. Es reobren grans oportunitats en nous negocis, caldrà muntar indústries productives, construir-les i crear-les des del principi.

Però és que a més, aquests anys passats ens han servit per a assumir les tecnologies capdavanteres que avui estan a l'abast dels nous projectes, amb el que la competència internacional no serà un risc ni des del punt de vista estratègic ni des del punt de vista econòmic. No seran empreses antigues que es vegin superades per la tecnologia de la resta del món sinó empreses modernes capaces de competir en el mercat.

Els empresaris, especialment els empresaris europeus, té ara una oportunitat com mai l'han tingut d'ampliar els seus negocis cap a aquests sectors estratègics o nous que ara estaran al seu abast.

Caldrà adaptar-se, caldrà innovar; però les oportunitats seran aquí a l'abast de qui les vulgui aprofitar.