Resultats de la enquesta "L'impacte del COVID-19" (28/04/2020)
CEDEC, consultoria de gestió estratègica dedicada a les empreses familiars i a les Pimes, ha realitzat dues enquestes sobre la forma en què les empreses han sentit l'impacte de Covid-19.
Aquesta enquesta es va dur a terme entre els clients i no clients de CEDEC del 30 de març al 20 d'abril de 2020, entre les empreses amb un volum de negocis de més de 2 milions d'euros.
La mostra recollida es refereix a 205 empreses, entre elles 89 a Espanya, 62 a França i 54 a Itàlia.
La nostra mostra
Ja sigui a Espanya, França o Itàlia, la majoria de les empreses que van respondre a l'enquesta tenen entre 10 i 250 empleats.
- A Espanya, els sectors més representats entre ells són els Serveis i el Comerç, seguits per l'Electrònica i la Metal·lúrgia.
- A França, la majoria treballa en Comerç, Construcció i Electrònica/Metal·lúrgia.
- A Itàlia, els sectors més representats són l'Electrònica/Metal·lúrgia, els béns de consum, seguits de la construcció i el comerç al detall.
La seva facturació està ben distribuïda entre 2 i 7 milions d'euros (no obstant això, a Itàlia, el 35% de les empreses que van respondre tenen una facturació de 7 milions d'euros).
Situació en temps de crisi
Quan els preguntem com van operar durant la crisi, les empreses espanyoles i franceses van respondre respectivament al 17% i al 19% que van ser tancades. Aquest percentatge és major a Itàlia, on el 38% de les empreses que van respondre admeten haver estat tancades.
Totes les empreses van fer un ERTE i el teletreball, especialment a França amb +60% de les empreses franceses que han utilitzat aquest sistema. A Espanya i Itàlia, l'11% i el 10% de les empreses van fer un ERTE, respectivament. Això és molt menys que a França, potser a causa de les mesures que van trigar algun temps a ser aclarides pels governs d'aquests països durant el mes de març.
Disminució de la facturació
A Espanya, el 31% de les empreses que van respondre van informar d'una caiguda gairebé completa de la facturació (entre el 91 i el 100% durant la crisi del covid-19). Són el 24% a França i el 22% a Itàlia, amb potser més optimisme per part dels italians…
A França, només l'11% de les empreses consideren que no han experimentat una disminució del volum de negocis, probablement perquè es troben entre les empreses que han pogut continuar la seva activitat durant el període de confinament. A Itàlia, només el 7% i a Espanya el 4%.
Desafiaments que enfronten les empreses
Ja sigui a Espanya, França o Itàlia, el desafiament número u percebut pels empresaris és la incertesa i la dificultat de predir el futur.
A continuació, en la llista de les principals preocupacions de les empreses franceses es troben les interrupcions de subministrament (15%) i les restriccions de viatge (12%), que no permetran una fàcil represa de l'activitat. Llavors el factor "recursos humans" és una gran preocupació per a les empreses franceses. Aquest número arriba en 4a posició amb el temor de "l'impacte en la moral i la productivitat dels empleats".
Espanya i Itàlia difereixen lleugerament de França, però estan d'acord en el temor d'una caiguda de la confiança dels clients i una disminució del consum (14% de les preocupacions a Espanya i 10% a Itàlia), així com en les dificultats de finançament i el flux de caixa (12% a Espanya, 10% a Itàlia). Aquest últim punt pot explicar-se pel fet que la força financera de les empreses a França és major que a Espanya i Itàlia.
A Espanya i Itàlia, els " canvis ràpids en l'entorn", que van de la mà de la incertesa ambiental, constitueixen un gran desafiament per a les empreses, que comprensiblement hauran de fer front a una situació sense precedents en sortir de la crisi.
Observem en l'enquesta que certs elements no es percebien com a desafiaments significatius: la comunicació interna o la comunicació externa (màrqueting) no es troben entre les qüestions més importants per a les empreses d'Espanya, França o Itàlia. Ja sigui perquè aquests assumptes estan baix control o perquè no es perceben com una prioritat.
La durada de l'impacte de la crisi
A Espanya, més empreses creuen que la crisi tindrà un impacte més durador en l'economia (+8 punts en comparació amb França o Itàlia).
A França, el 40% dels enquestats pensa que l'impacte de l'empresa se sentirà durant 4 a 6 mesos. Però el 19% creu que prendrà més temps (entre 7 i 12 mesos) i el 18% creu que l'impacte durarà més d'un any...
A Itàlia, sens dubte perquè es van veure afectats per la crisi de Covid-19 abans que França i Espanya, les empreses són relativament optimistes sobre la durada de l'impacte de la crisi. El 35% pensa que se sentirà durant 4 a 6 mesos i el 26% pensa que tindrà un impacte entre 1 i 3 mesos. Aquest relatiu optimisme en el moment en què es va realitzar l'enquesta ha de ser reexaminat a la llum de les últimes previsions econòmiques i les mesures governamentals adoptades.
Mesures adoptades per les empreses
A França, entre les mesures adoptades per més de 30 empreses es troben l'adaptació de noves modalitats de treball amb la introducció del teletreball i la flexibilitat d'horaris, la introducció de l'activitat parcial, seguida de la creació i/o aplicació d'un pla de continuïtat, l'organització de reunions de crisis i la designació de responsables de la gestió de crisi. Cal assenyalar que la pertinença a una organització professional permet a les empreses franceses recórrer en menor mesura a empreses privades d'assessorament jurídic, com a Itàlia. No obstant això, no és el cas d'Espanya, on l'assessoria legal és una de les mesures que més sovint apliquen les empreses, encara que moltes d'elles pertanyen a organitzacions professionals.
A Espanya i Itàlia, les empreses també han posat en marxa les mesures "bàsiques" per a fer front a una crisi. En gran manera implementen reunions de crisis, i han adaptat les seves condicions de treball amb la introducció del teletreball i els horaris de treball flexibles. Tenen responsables de gestió de crisi i estan aplicant el seu pla de contingència.
D'altra banda, entre les accions o mesures que no estan previstes en el moment de la resposta a l'enquesta, observem lògicament per a tots els països "un augment de les inversions".
A Espanya, si bé els acomiadaments permanents no estan en absolut en l'ordre del dia, la qual cosa il·lustra el desig de no perdre el capital humà de l'empresa, els acomiadaments temporals s'han introduït i continuen estant previstos com una manera d'ajustar la plantilla a la caiguda de la producció o de l'activitat.
La cerca d'alternatives tant pel que fa a nous canals de venda com a la cadena de subministrament no està prevista en aquest moment... probablement perquè requereix un estudi més profund, que no ha estat (encara?) realitzat pels líders empresarials espanyols. La modificació dels objectius anuals està en marxa, com a França i Itàlia. Una gran part d'empreses sembla estar esperant rebre ajuda del govern i préstecs dels bancs.
Cal assenyalar que la crisi ja ha influït en la forma en què les empreses venen els seus productes tant en el procés ("adaptació del producte/servei") com en la comercialització/comunicació ("adaptació del producte/servei").
A França, els acomiadaments, ja siguin temporals o permanents, no estan prevists en absolut. Això pot explicar-se per la important xarxa de seguretat establerta pels poders públics a França, destinada precisament a evitar els acomiadaments.
Durant l'enquesta, moltes empreses franceses -que es pot considerar que es dediquen a la gestió d'emergències- van considerar que no havien previst identificar nous canals de venda, o identificar alternatives en la gestió de la cadena de subministrament. En temps d'incertesa, tampoc es preveu l'ús d'eines/programari per a la gestió empresarial, segurament perquè no existeixen en l'empresa i no és el moment adequat per a pensar en les despeses.
A Itàlia, entre les mesures "en curs" o planificades es troben l'adaptació dels productes o serveis, la seva comunicació a través dels canals de comercialització i distribució, utilitzant eines/programes tecnològics per a aquesta fi si és necessari.
Igual que en altres països, les inversions no estan en l'ordre del dia, ni tampoc els acomiadaments, ja siguin temporals o permanents. Entre les mesures "planificades" estan l'expectativa de mesures governamentals que podrien beneficiar a les empreses, així com l'acord de liquiditat dels bancs, que s'han retardat molt a Itàlia.
El futur: el que les empreses volen veure canviat de manera sostenible
Tant a Espanya com a Itàlia, la disponibilitat de liquiditat per a poder reiniciar el negoci és el tema número u en el qual les empreses volen veure un impacte. Són conscients que això tindrà efectes duradors per als plans de creixement i desenvolupament en els pròxims anys.
Per tant, en tots dos països, les preocupacions se centren fermament en el corrent d'efectiu. La liquiditat és un tema en el qual les empreses volen que la crisi tingui un impacte, a fi de permetre un accés més fàcil als préstecs bancaris.
La política de viatges i de mobilitat geogràfica es veurà sens dubte afectada durant algun temps, la qual cosa és anticipat pels empresaris espanyols. Finalment, el pla de continuïtat i la gestió de riscos continua sent un tema central per als pròxims anys. L'anticipació i la previsió continuen sent el nucli de les preocupacions per a garantir que no es repeteixi aquesta commoció econòmica.
A França, esperem poder aprendre a actuar davant una crisi. Les empreses també esperen veure un canvi en la cultura corporativa en termes de motivació i compromís dels empleats. Atès que certes condicions de treball (35 hores, vacances...) han estat posades de nou en la taula de negociacions pel Ministeri d'Economia i els sindicats patronals, podem creure que les empreses han reprès aquest tema i s'imaginen relaxacions similars per a assegurar la seva recuperació. A més, els empresaris tenen la intenció d'aprendre d'aquesta crisi pel que fa a la planificació de la continuïtat i la gestió de riscos.
A Itàlia es preveuen canvis en la cadena de subministrament, sens dubte a causa de les restriccions a la mobilitat entre països i a una reubicació prevista de la producció en determinats sectors.
Més sorprenentment, les empreses italianes creuen que la crisi de Covid-19 tindrà un efecte durador en el màrqueting i la comunicació externa. Creuen que la comunicació serà encara més digitalitzada? Que el comerç electrònic guanyarà més pes en comparació amb el comerç tradicional? Aquestes són hipòtesis plausibles.
Les preocupacions de les nostres empreses
Globalment, les preocupacions de les nostres empreses espanyoles, franceses i italianes se centren en un punt: la incertesa i la capacitat de projectar-se en el futur, la falta de visibilitat total que és essencial per a la gestió de l'empresa.
A molts d'ells també els preocupa com reiniciar la seva activitat, mitjançant una tresoreria suficient, una demanda existent, comandes que es puguin satisfer, el manteniment de l'ocupació i la garantia d'una recuperació en condicions de salut i seguretat adequades.
A Espanya i Itàlia hem observat certa desconfiança en la gestió governamental de la crisi, la qual cosa tal vegada sigui menor a França, on els anuncis es van fer bastant aviat en el calendari.
