Parlem de què estem aprenent…

M'agradaria dedicar aquest article, no a les empreses, sinó a les persones que les componen, sense distinció de llocs que ocupen ni de responsabilitats que tenen. Aquí deixo algunes reflexions que haurem de tenir en compte d'ara endavant i que marcaran un abans i un després al que m'atreviria dir serà una nova revolució, una revolució “soci-industrial”.

En el transcurs de la història de la humanitat sempre han hagut canvis, uns provocats per la pròpia naturalesa (evolució de les espècies, epidèmies, terratrèmols, sequeres, inundacions, glaciacions, etc) i uns altres que han estat provocats pels propis humans (crack del 29, escalfament de la terra, guerres, extinció d'espècies i recursos, etc).

En aquests moments ens trobem en un dels canvis, sinó el més important, al qual ens trobarem en les pròximes dècades, i no per ser el més mortífer, tot i lamentar les milers de morts que està generant la pròpia pandèmia del COVID19, sinó perquè ens ha arrabassat allò més preuat, la nostra llibertat a decidir. Alguns diran que una cosa semblant ho han sofert en guerres i postguerres, uns altres que ja ho estaven sofrint sense necessitat del virus, i els donaré la raó, però sense deixar de ser un drama, no estava afectant un món que es fa dir “occidental” i diu ser civilitzat.

I és aquí on ha dolgut!, és aquí on totes les classes socials, races i creences religioses s'han adonat que a ells també els pot tocar aquesta privacitat de la llibertat, limitació de la seva capacitat de decisió; i és quan li toca a aquesta “minoria poderosa”, quan tothom es fa ressò del que està passant i del vulnerables que som tots.

Però molt lluny de criticar la societat en la qual vivíem, seria demagògic fer-ho i no tindria els arguments reals per a fer-ho, ja que jo mateix pertanyo a aquest món “occidental i civilitzat” i he tingut la sort de viure bé i convençut d'això, arriba el moment de valorar realment tot allò que teníem (no sols material) i posar en valor tot allò que volem a partir d'ara.

Ens hem vist privats de moltes coses, però seguim endavant; donàvem prioritats a certs conceptes i estatus que ara no tenim, però seguim endavant; crèiem en certes ideologies i se'ns han caigut a terra, però seguim endavant…

Estic segur que tota aquesta situació ens farà canviar, per a bé o per a malament, però segur que canviarem, la qual cosa provocarà un nou “statu quo” que es regirà per unes noves/renovades/reciclades creences, ideologies, sentiments, prioritats, motivacions… i en definitiva eleccions que cadascun de nosaltres prendrà, sent conseqüents amb aquests moments soferts i que generaran una nova societat “occidental i civilitzada” a la qual haurem d'adaptar-nos per a sobreviure.
Però els canvis són bons i necessaris, de les grans tragèdies se surt reforçat, malgrat el sofriment viscut per molts, sortirem, perquè el got està mig ple i si ens han donat una nova oportunitat, hem d'aprofitar-la.

Però parlem de què estem aprenent… o això espero.

Hem reaccionat a alguna cosa per al que no estàvem preparats, alguna cosa que ha fet grinyolar totes les infraestructures productives i de serveis de cada país, el lliure comerç, la globalització.
Ens hem adonat de les limitacions existents per a consensuar estratègies comunes, no sols en els propis països, sinó entre els diferents estats europeus i transcontinentals.
Hem reconegut l'importants que són certs professionals, alguna cosa que hauríem de fer sempre, però només ara som capaços d'expressar-ho públicament.
Hem anteposat la solidaritat per a ajudar als que més el puguin necessitar als propis interessos.
Hem canviat les nostres prioritats i après a valorar aquelles coses a les quals abans no els fèiem cas.
Hem identificat aquells “sobrants” en les nostres vides, aquells elements que crèiem necessaris i que ja no ho són.
Hem après a valorar els petits plaers de la vida, aquells detalls insignificants i tan gratificants en aquests moments.
Hem identificat oportunitats davant les amenaces i fortaleses davant les febleses.

Tot aquest aprenentatge ens ha de portar a replantejar-nos el rol que volem tenir a partir d'ara, de quina manera afrontarem el futur que ens espera i en quin grau d'implicació volem formar part.

Estic segur que a la majoria de nosaltres, després d'aquesta tempesta perfecta, li vindrà una calma que ho posarà tot en el seu lloc, en el mateix ja no ho sé, però en el seu lloc. Parlem ens només d'aspectes socials i familiars, sinó també dels laborals.

Tots i cadascun de nosaltres, al nivell que ens correspongui haurà de reflexionar i actuar en conseqüència per a buscar aquest nou nivell, aquest nou “Statu quo” que volem, la qual cosa comportarà a la resta a fer el mateix si volem continuar comptant amb aquelles persones que creiem necessàries per a les nostres finalitats, ja siguin laborals o socials.

Podran triar les empreses a aquelles persones que necessiten?, o seran elles les que triïn les empreses a les quals volen formar part? No és una nova pregunta, ja que fa temps que es deia que cada vegada més les noves generacions donaven prioritats a nous paradigmes als quals no estaven acostumades les empreses i ja prioritzaven aspectes mediambientals o socials als aspectes retributius o de responsabilitat.

Però potser ja no sols seran les noves generacions, sinó les actuals o les anteriors que també comencin a prioritzar aquests o altres aspectes per a l'elecció d'una empresa o una altra. I per això hem d'aprendre a adaptar-nos com a empresaris, com a persones o com a famílies empresàries a aquests nous paradigmes i a aquestes noves regles, en definitiva, hem de continuar fent-ho excepcionalment bé per a poder sobreviure a aquesta nova pandèmia que serà la nova “revolució soci-industrial” que ja tenim damunt nostre.
Resumint, si volem estar preparats hem de ser capaços d'aprendre del succeït i adaptar-nos a les noves situacions d'una forma ràpida i eficient. Però no oblidem que les regles han canviat i cal veure-ho en perspectiva, amb una visió més àmplia i tenint en compte els nous paradigmes que ens ve.

Benvingut a la nova revolució!