La clau està en el capital humà

En aquests dies de confinament i de constants dolentes notícies tots necessitem certes dosis de positivisme per a no enfonsar-nos en un profund pessimisme. En aquesta voràgine de missatges negatius que ens recorden tots els dies cap a l'abisme al qual es dirigeix l'economia, es poden llegir opinions esperançadores com la de Finn Kydland, premi Nobel d'Economia i investigador de la Reserva Federal dels EUA.

En una recent entrevista realitzada per La Vanguardia, Kydland afirma que la clau per a una ràpida recuperació després d'aquesta pandèmia serà mantenir el capital humà. No hi ha hagut un desastre natural o un conflicte bèl·lic que hagi arrasat les nostres infraestructures. Tot segueix aquí. La nostra preocupació ha de centrar-se en disposar d'instruments financers que portin liquiditat a tots els agents de la nostra economia perquè la capacitat d'innovació romangui intacta quan remeti la pandèmia.

Kydland és un gran admirador de Barcelona i adora les tapes que s'ofereixen en els seus bars. És un fervent admirador dels calls i les braves, fet que aprofita per a realitzar un símil que l'ajuda a argumentar la seva afirmació sobre el capital humà.

Qualsevol empresa depèn de la seva capacitat d'innovar i competir. Imaginem que l'amo d'un bar que realitza unes magnífiques croquetes de pernil no ha pogut pagar els sous del seu personal. La falta de liquiditat l'obliga a acomiadar al seu expert cuiner i a part dels seus millors cambrers. A més, és molt probable que perdi proveïdors per la mateixa raó. I quan per fi el propietari reobre el seu bar, els clients deixen d'anar perquè l'establiment ha perdut el valor que els donava.

Al final es tracta de retenir el know-how. No parlem sol del saber fer que aporta el propi capital humà, sinó també del que aporta la cadena de valor: el proveïdor que li embeni el pernil ibèric per a fer les croquetes o els clients que aprecien aquestes croquetes i les paguen. I tal com afirma Kydland, aquesta mateixa situació es pot aplicar, per exemple, a una empresa del sector de l'aeronàutica. No és tan diferent a un bar, simplement és una altra cadena de valor. Si l'empresa perd els seus millors enginyers perquè emigren a Alemanya després del confinament, llavors l'empresa es veurà seriosament afectada i el nostre país també.

Kydland va realitzar un estudi de l'economia espanyola en el període 1991-2006 al costat del seu col·lega de la Reserva Federal, Enrique Martínez-García. Kydland i Martínez-García van descobrir que, a pesar que l'economia espanyola aparentment era florent, en realitat s'estava destruint la capacitat productiva i acumulant dèficit i deute públic per mala gestió. Després d'aquesta imatge de bonança que tots recordem, Espanya estava malalta, la qual cosa ens va portar a una profunda crisi a partir del 2007. Ara, Espanya està malalta per un virus, però en realitat està molt més sana.
En els noranta hi havia diners, però Kidland i Martínez-García van demostrar que es va generar una riquesa que era una bombolla insostenible sense valor, perquè Espanya va estar paralitzada tecnològicament durant quinze anys. No es fabricava res que fos competitiu i a penes s'exportava. En canvi, aquesta pandèmia ha interromput una trajectòria prometedora de l'economia espanyola en la qual en els últims deu anys s'ha refet, ha innovat i ha exportat.

Segons Kydland, des del 2009, Espanya se les va enginyar per a innovar i exportar com no s'havia fet abans. Això es va traduir en una recuperació de l'ocupació i les perspectives van millorar considerablement. Espanya sempre ha sorprès per la seva resiliència i poder d'adaptació.

El missatge és clar. Ho podem tornar a fer, però el capital humà és fonamental per a millorar la competitivitat de l'empresa en el mercat. Posem el focus a mantenir el nostre capital humà i utilitzar els mitjans econòmics que brinda l'Estat per a retenir el talent i així assegurar-nos una volta a la normalitat amb les màximes garanties i de la forma més ràpida possible.

Una de les grans tasques de tot empresari, és identificar i retenir als empleats amb més talent, la qual cosa es coneix com a alts potencials. Són sobre el 5% dels empleats i hem d'aprofitar la seva capacitat i mantenir-los compromesos.
Abans de la crisi actual, diverses recerques assenyalaven que fins al 25% dels empleats d'alt potencial, podien estar planejant anar-se de l'empresa en els pròxims 12 mesos. Ara a més raó s'han de retenir a aquesta mena d'empleats.

Com podem gestionar els alts potencials?

Establint una estratègia per a incrementar la moral i el compromís dels nostres empleats d'alt potencial.

En Cedec coneixem molt bé la importància del capital humà i estem en disposició d'aportar tota la nostra experiència per a ajudar als nostres clients. Junts determinarem la millor política de RH proporcionant a l'empresa una estructura organitzativa compatible amb la projecció prevista a mitjà i llarg termini. Cobrirem els llocs de l'organigrama amb els perfils professionals adequats i augmentarem la productivitat i l'eficiència de la plantilla.

Ara és el moment d'actuar. CEDEC, des de 1965 acompanyant a les empreses familiars europees